login
Inicia sessió

register
Registra't

mire96.flog.cat

UN ANY DESPRÉS DE LA DESFETA

Arriben les festes, ja fa un any q va passar tot, cada uns van a lo seu, estic aqui, mig perduda, elles passen per davant meu i jo no les saludo, nose si és per por a saludar-les i que no me saludon o perque mai podré perdonar-les i algo dins meu m'impedix fer-ho, però jo tinc el cap ben alt.

Les nits passen i les orquestes i discomòbils estan plenes, ballo i bec, bec per a aburrir-me menos i ballar més.

Arriben a la pista i no mos saludem, diràs que ja m'he acostumbrat, però ho penso i...no, joder, per a que m'he de mentir? No m'acostumbraré mai.

Ballo i els miro, tampoc tenen cara de felicitat i entonces la miro, ella està parada ballant a lo pinguino i mirant cap allà on estem...veu que la miro i deixa de mirar. Llavors perdo les ganes de ballar i me busco una companyera per anar a pixar i prendre el aire una mica.
Tornem a entrar a la pista i elles surten, mos mirem i seguim, no mos saludem.
Cada vegada me dol més que mos ignorem, jo no sóc així...
Una nit mes.

Al dia següent seguim en lo mateix, només que ja m'he cansat del ron en llima i passo d'anar demanant fanta de taronja, així que no bec.

Començem la nit al garito, estic rodejada de gent però me falta algo, vaig parlant en la gent escoltant les sòries i passejant-me de grupet a grupet, a ells crec que me podria acostumbrar, podriem compartir rialles i de fet ho fem, però dubto que pugueren significar algo per a mi.

Ja no tinc la mateixa confiança que antes, veig falsetat en alguns i encara desconfio més de la gent.

Arribem a la última nit, estic demacrada però venen les amigues canetanes i sé que pot ser una gran nit.

Surto tard de casa i ja estan totes al lloc, allí me faig un cubata i en cara d'asco me'l bec, cada dia odio més l'alcohol.

M'apalanco en una amiga que esta fumant i me pregunta si ne vull, pego dos calades i li torno el canut...
Al cap d'un moment trau el mòbil i pica al novio, el cabró com sol fer no li contesta, ella s'agobia i comença a plorar preguntant-se perque ell li fa això, jo només faig que mirar a l'horitzó i repetir mil vegades que és un capullo fins que venen unes amigues i entre totes la convensem per a que dixo el mòbil i s'animo.

Son les 3, entrem totes al ball, ja ni noto l'alcohol ni res, no vull apalancar-me i rallar-me i menos que me veiguen trista i decidixc anar a fer-me xupitos en una amiga.
Arribem al bar i no queda licor d'arròs, menuda putada.
Li dic al camarero, que ja me coneix, que igual me fico algo dolset, me costa però meu acabo bebent.
Al acabar anem al ball i ja noto l'eufòria, ballo pegant bots sense parar, ningú me pot llevar el somriure de la boca. Però al cap d'un rato se me baixa l'alcohol, surto a pixar una altra vegada en unes amigues i mos apalanquem per el carrer...

Quan passem per el consul les veig i m'avellis estar en elles, però recordo que no puc, joder. Acabo perdent l'orgull i convenso a les que m'acompanyen pa que anem a sentarmos en elles i mos sentem al costat.

Després de la gran ploguda de dies anteriors per fi se veu el cèl clar, en mil estrelles. Les miro i l'orquesta comença a ficar cançons poc oportunes..no baixo la mirada perque no vull que me veiguen els ulls plorosos i faig un esforç per a que no se me noto res.
A ella la veig trista, la amiga li pregunta que si li passa algo i li besa la galta, ella diu que esta cansada...
Passen 2 minuts quan diuen bona nit i se'n van.

Sé que he perdut l'oportunitat una altra vegada, me moria per abraçar-la.

Anem al ball i quan s'acaba la musica me'n vaig a dormir.


Ha passat un any, però desgraciadament seguim en les mateixes, per a consolar-me intento pensar que potser vaig estar equivocada i ella mai va ser com pensava, pero si és així no puc entendre com la vaig voler tant.

Comentaris (0)06-09-2014 00:32:48

La dura realitat

Erem com una familia..hi habia de toot, a gent que estimavem més..a gent que estimavem menos..gent que no ens importava...pero tots anavem junts com a bons germans..
Ara la familia se trenca, i això ens ha fet obrir els ulls, hem vist que no ens valoren, que no els importem! Pero no hi ha remei..seguim i seguirem, res serà igual..
Comentaris (1)16-09-2013 22:22:45

jajajajajjaja :')

http://www.youtube.com/watch?v=ZfTdAnUaMQA

jajaaj te'l prengues en ironia o no, es boníssim..

Comentaris (0)13-11-2012 23:31:57

ploroo...

Ara tindria que estar llegint un llibre de valencià del que tinc demà lexamen i m'he llegit 10 fulles de 140 però esque no puc...!
Tinc masa coses pel cap...
T'estimo, t'estimo a tu, però probablement mai ho sabras ni jo arribare a saber si tu m'has arribat a estimar alguna volta..
He comensat a pensar en altres cosses, en altres persones..però sempre acabo perdent la partida.. com si se tratara d'una partida d'escacs de la que saps que mai podrás surtir guanyador...
Ploro! Jo que no ploro mai.. que per a molts sóc la imbècil que se'n riu de tot abans de tindre que afrontar els problemes....
I si, potser si, doncs seré imbècil! I sabeu perque? Perque sóc una covard que prefereix aparentar estar sempre feliç en conte de tindre que soltar-li una llagrima a algú, trio el camí més fàcil, així de simple..
dolor.bmp
Comentaris (1)05-11-2012 23:18:14

reflexions..

M'en vaig a dormir, tindria que estar satisfeta, pero no se si ho estic... :S

Avui he despullat els meus sentiments com poques vegades he fet, m'he esforçat describint els sentiments com mai, no se si haura valgut la pena, temps a temps, poc a poc, penso que si te que arribar arribarà, o almenys eu intento pensar..

Comentaris (0)14-09-2012 01:48:15

t'estime i no poc :)

Havia començat l'estiu pensant que sería el millor estiu de la meua vida, ya tenia a una persona triada...volia pasar tot lestiu a canet amb els amics i amb aquesta persona, i com les havia aprovat totes mamare d'un principi em va dir que estariem tot l'estiu a canet. Jo estaba feliç, era tot lo que volia!
A mitan juny cuan portava ya unes semanes a vilareal mamare em va dir q estariem toot el mes de juny y juliol a vilareal! Jo me tornava loca... no tindria la llibertat que necessitava... ni a les persones que necessitava! Vaig intentar fer tooot lo posible per a anar a canet pero no vaig conseguir res.. entonces mompare un dia me va dir: si no vols estar a vilareal quedat a xert en taguela..
Jo d'un primer moment pensava: no vuic anar a xeert! allí m'aburrire! No estan els meus amics.. ni la persona a la que vuic!
Pero per un moment se'm va pasar l'idea de quedarme a xert.. vaig pensar: me quedare una setmana i AVERE com va..
Total que vaig anar a xert en moolt poques ganes..
Va ser estrany.. aquesta persona y jo ens coneixiem cuan teniem 8 anys o per ahí, men recordo que un estiu vam estar toot l'estiu juntes.. jugant a futbol i tennis al carrer totes les nits, jaaj q records! Després els altres estius ya no anava tant al poble, o anava en unes altres amistats i a tu et vaig pedre el rastre..però ñaura algo de tu que mai he oblidat ni oblidare.. una paraula q porto recordant 8 añs de la meua vida.. jaja quina serà eixa paraula? Avere! jaja encara men recordo cuan jugavem a tenis i mexplicaves algo dient tot el rato: Avere! jajaj yo no havia sentit mai eixa paraula i me fea riure.. jaaj menrecordo que men burlava de tuu jajaj pero sempre en carinyo ;)

Al cap de 8 anys hem tornat a coincidir.. un altre fantastic estiu! Enseguida me vaig donar conte de lo bé que me caies... t'havia vist en altres ocasions com la nit de casa Anamari.. jajaj pero mai habia estat un rato parlant en tu ni res.. Poc a poc vaig vore que per mi eres especial..jaja poques xiques coneixia com tu, a les que els agradara jugar a futbol, escoltar musica catalana...ademés me vas pareixer molt sincera, em va agradar la teua forma de ser..jajaj ens vam pegar cada rises... poc a poc m'anava enganxant més a tu..em recordo que cuan te'n anaves notava un vuit.. volia q tornares! Notava q no estaves.. i això en mi es molt raro! Poques vegades m'ha pasat en algú...
Estaba tant agust a xert amb tots els altres i sobretot amb tú que vaig pasar toot l'estiu allí, i no hi havia manera de volermen anar, me vaig enfadar en monspares i fins i tot vaig migabandonar als amics de canet i a altres persones.. per quedarme a xert!
Mamare flipava, me preguntava: que tens novio a xert?, jajaj tots els dies igual.. igual que monpare!
Yo sempree somriaa i diaa: NOO! ajajja tinc amics!
Mai oblidare les nits al futbito cuan me pegaves osties i mosos jajaj o cuan picava a gellida per el movil només per a fastidiartee un ratet, cosa que m'encantava ajjaaj o aquella tarde que vam estar al camp de futbol tu yo i ana damunt de una toalla...jaja o les nostres malpensacions... ajjaj o el gos clavadet a anamari.. jajaj buuf mil cosees!
jajaj ya saps com soc, pasoo de toot...mamare me diu que soc una pedra..q no tinc sentiments.. pero no es així! Potser no teu demostro pero encara aixi eres moolt!
jaaj saps cuantes vegades li e dit a algu a la cara que el vuic? 1 o ninguna! xd
En tot este rotllo tee vui dir que eres molt per a mii! Que eres unica! Que de veritat t'estimo com amiga i no com a una amiga cualsevol! Espero no pedre't mai, i voret a subiint..

no se si tu em veuras igual, de totes formes t'estimo i no poc :)

Comentaris (3)13-09-2012 13:22:07

amistad..

Arriba un dia en el que te dones conte de que has trobat una persona especial, com en poc temps una persona a la que feies almenys 10 anys que no veies, en la cual mai pensaries que tornaries a coincidir arriba a la teua vida..

T'adones de que es la persona a la que necesitaries tots els dies al teu costat, que només amb un abraç d'aquesta persona deixes de pensar en els problemes de la vida!

Llavors et preguntes si l'altra persona tindra el mateix sentiment o si només eres per a ella "una altra" entre totes les amigues..

Et dones conte de que en tots els amics que tens al món només un es imprescindible ara, els altres són tambe necesaris en alguns moments, pero si una nit no estigueren no ho notaries.. cosa que no pasa amb aquesta persona!

Em sento debíl, fragíl..com puc arribar a dependre tant d'algú? yo que sempre he anat a la meua "bola", sense fer-li cas a ningú...

El camí ens ha unit, i desde aquest moment se que mai tornare a ser la mateixa si tu no estás, que si estic un temps sense veure el teu somriure o sense pegarme unes rises de les nostres deixare de estar completa..

Estimar tant a algú en tant de poc temps..com potser? Pensar que a vegades em posso celosa cuan veig que un dels teus somriures no te'l he provocat jo! Pero com sempre ho intento disimular, perque ni tu em pertanys ni jo et demostrare lo molt que t'estimo! Perque soc així, t'estimo de la distancia, sense dirteu..disimulant! Perque tinc por que al dirte lo molt que eres per a mi et pensos que estic boja.. jaaj buenoo et pensos que estic més boja de lo que te pensaves! I perque em sentiria una tonta si tu em digueres que no sents el mateix per mí...pot ser també m'estimes en la distancia...

Comentaris (1)12-09-2012 23:54:20

por a recordar...

Avegades som tant covards que no ens atrevim a escoltar cançons per por als records que ens puguin portar.. :S

http://www.youtube.com/watch?v=x76JurNoQKA

Comentaris (0)12-09-2012 17:35:30

Història d'agost..

Son les 3 en un dia a ple mes d'agost, com es normal surto al carrer sabent que tu ja m'esperes..només et veig faig un somriure descarat, sense poder disimular, tu em mires i també somrius...

Anem junts al lloc on ha quedat la colla.

Per el camí vaig pensant que et puc contar per a que sapigues un poc més de mi, sense pasarme..per a que no te'n adones de lo molt que magradaria que em conegueres de debó, que ho sapigueres tot sobre la meua vida.... finalment solto lo que he pensat, se m'ocurreix parlarte de la relació que tinc amb monspares, diente lo molt que em costa soportar a monpare i lo pesat que arriba a ser mongermà...

Tu només em mires i somrius amb un somriure de complicitat..

Finalment arribem al lloc on estan els altres, tots estan afaenats, uns juguen al futbol, uns altres s'estan fen el típic cigarret de després de dinar..ens sentem on estan els que miren als futbolistes...al cap de mig hora em fas una de les teues típiques bromes: em treus una xancla, només per a que et vaiga detrás, jo et seguic el joc i et persegueixo com si tinguerem 3 anys, anem un detrás de l'altre cuan enmig de somriures i mirades em tiro damunt teu i conseguisc treuret la xancla..en aquest moment estic feliç al notar el teu calor.. tu intentes que no t'agafo la xancla i llavors començes a foterme mossos on pots: al blaç, a la ma.. pero mossos sempre fets amb tendresa, sense fer-me mal.. jo també necessito mossegarte..entonces et mossego el braç, amb cura, disfrutant de que els meus llavis toquen la teua pell..encara que només siga un joc!

Parem de jugar i ens sentem, pero cada dia em costa més disimular que t'estimo...

317254_168253903253905_117910338288262_3

Comentaris (0)11-09-2012 23:11:41

oblidar per a viure, viure per a oblidar!

Una part de mi et vol odiar, vol que desaparegues, no voret mai mes...

Pero una altra part es nega, em diu: no abandonis, segueix lluitan..

Luitan? Lluitan per a que? Si ja esta clar que mai sere teuaa..

Odiarte? com et puc odiar sii n'estic enamorada de tot tú, si m'agrades fins i tot cuan estas enfadat i ningu et soporta....

Esperança.. no se si men queda ja... cansada de abandonar a altres per tu, i que tu ni te'n adones...

Penso: t'he d'oblidar...

Penso: no puuuc! t'estimoo moolt...massa....

Oblidar per a viure, viure per a oblidar... quin remei?

images?q=tbn:ANd9GcRoc_CW3q3WxR9HAgoCKDf

Comentaris (1)10-09-2012 15:59:45