Arriben les festes, ja fa un any q va passar tot, cada uns van a lo seu, estic aqui, mig perduda, elles passen per davant meu i jo no les saludo, nose si és per por a saludar-les i que no me saludon o perque mai podré perdonar-les i algo dins meu m'impedix fer-ho, però jo tinc el cap ben alt.
Les nits passen i les orquestes i discomòbils estan plenes, ballo i bec, bec per a aburrir-me menos i ballar més.
Arriben a la pista i no mos saludem, diràs que ja m'he acostumbrat, però ho penso i...no, joder, per a que m'he de mentir? No m'acostumbraré mai.
Ballo i els miro, tampoc tenen cara de felicitat i entonces la miro, ella està parada ballant a lo pinguino i mirant cap allà on estem...veu que la miro i deixa de mirar. Llavors perdo les ganes de ballar i me busco una companyera per anar a pixar i prendre el aire una mica.
Tornem a entrar a la pista i elles surten, mos mirem i seguim, no mos saludem.
Cada vegada me dol més que mos ignorem, jo no sóc així...
Una nit mes.
Al dia següent seguim en lo mateix, només que ja m'he cansat del ron en llima i passo d'anar demanant fanta de taronja, així que no bec.
Començem la nit al garito, estic rodejada de gent però me falta algo, vaig parlant en la gent escoltant les sòries i passejant-me de grupet a grupet, a ells crec que me podria acostumbrar, podriem compartir rialles i de fet ho fem, però dubto que pugueren significar algo per a mi.
Ja no tinc la mateixa confiança que antes, veig falsetat en alguns i encara desconfio més de la gent.
Arribem a la última nit, estic demacrada però venen les amigues canetanes i sé que pot ser una gran nit.
Surto tard de casa i ja estan totes al lloc, allí me faig un cubata i en cara d'asco me'l bec, cada dia odio més l'alcohol.
M'apalanco en una amiga que esta fumant i me pregunta si ne vull, pego dos calades i li torno el canut...
Al cap d'un moment trau el mòbil i pica al novio, el cabró com sol fer no li contesta, ella s'agobia i comença a plorar preguntant-se perque ell li fa això, jo només faig que mirar a l'horitzó i repetir mil vegades que és un capullo fins que venen unes amigues i entre totes la convensem per a que dixo el mòbil i s'animo.
Son les 3, entrem totes al ball, ja ni noto l'alcohol ni res, no vull apalancar-me i rallar-me i menos que me veiguen trista i decidixc anar a fer-me xupitos en una amiga.
Arribem al bar i no queda licor d'arròs, menuda putada.
Li dic al camarero, que ja me coneix, que igual me fico algo dolset, me costa però meu acabo bebent.
Al acabar anem al ball i ja noto l'eufòria, ballo pegant bots sense parar, ningú me pot llevar el somriure de la boca. Però al cap d'un rato se me baixa l'alcohol, surto a pixar una altra vegada en unes amigues i mos apalanquem per el carrer...
Quan passem per el consul les veig i m'avellis estar en elles, però recordo que no puc, joder. Acabo perdent l'orgull i convenso a les que m'acompanyen pa que anem a sentarmos en elles i mos sentem al costat.
Després de la gran ploguda de dies anteriors per fi se veu el cèl clar, en mil estrelles. Les miro i l'orquesta comença a ficar cançons poc oportunes..no baixo la mirada perque no vull que me veiguen els ulls plorosos i faig un esforç per a que no se me noto res.
A ella la veig trista, la amiga li pregunta que si li passa algo i li besa la galta, ella diu que esta cansada...
Passen 2 minuts quan diuen bona nit i se'n van.
Sé que he perdut l'oportunitat una altra vegada, me moria per abraçar-la.
Anem al ball i quan s'acaba la musica me'n vaig a dormir.
Ha passat un any, però desgraciadament seguim en les mateixes, per a consolar-me intento pensar que potser vaig estar equivocada i ella mai va ser com pensava, pero si és així no puc entendre com la vaig voler tant.