mireia
per en 11 Setembre 2012
1,337 Vistes

Son les 3 en un dia a ple mes d'agost, com es normal surto al carrer sabent que tu ja m'esperes..només et veig faig un somriure descarat, sense poder disimular, tu em mires i també somrius...

Anem junts al lloc on ha quedat la colla.

Per el camí vaig pensant que et puc contar per a que sapigues un poc més de mi, sense pasarme..per a que no te'n adones de lo molt que magradaria que em conegueres de debó, que ho sapigueres tot sobre la meua vida.... finalment solto lo que he pensat, se m'ocurreix parlarte de la relació que tinc amb monspares, diente lo molt que em costa soportar a monpare i lo pesat que arriba a ser mongermà...

Tu només em mires i somrius amb un somriure de complicitat..

Finalment arribem al lloc on estan els altres, tots estan afaenats, uns juguen al futbol, uns altres s'estan fen el típic cigarret de després de dinar..ens sentem on estan els que miren als futbolistes...al cap de mig hora em fas una de les teues típiques bromes: em treus una xancla, només per a que et vaiga detrás, jo et seguic el joc i et persegueixo com si tinguerem 3 anys, anem un detrás de l'altre cuan enmig de somriures i mirades em tiro damunt teu i conseguisc treuret la xancla..en aquest moment estic feliç al notar el teu calor.. tu intentes que no t'agafo la xancla i llavors començes a foterme mossos on pots: al blaç, a la ma.. pero mossos sempre fets amb tendresa, sense fer-me mal.. jo també necessito mossegarte..entonces et mossego el braç, amb cura, disfrutant de que els meus llavis toquen la teua pell..encara que només siga un joc!

Parem de jugar i ens sentem, pero cada dia em costa més disimular que t'estimo...

317254_168253903253905_117910338288262_3

Sigues el primer a qui li agrada això.